Els dies 6 i 7 de març, la Lleialtat Santsenca es va convertir en el centre neuràlgic de la ciència-ficció a Barcelona. La primera edició del SciFi BCN no només va ser una realitat, sinó també un èxit rotund: més de 600 espectadors en només cinc sessions confirmen que hi havia ganes, i moltes, d’un festival així.

Una inauguració per recordar

El festival es va inaugurar amb una aposta forta: una projecció gratuïta de AI, de Steven Spielberg, una de les grans obres de la ciència-ficció contemporània. Abans de la projecció, però, el públic va poder gaudir d’una festa d’obertura amb cervesa inclosa, en un ambient que ja anticipava l’esperit del festival: proper, festiu i compartit.

 

El mateix dia, el SciFi BCN també es va convertir en espai de conversa i reflexió. La periodista Karen Madrid hi va enregistrar un episodi del podcast Idíl·liQ, acompanyada de Ricard Efa, autor de la saga Stella Signata, una de les veus més singulars de la ciència-ficció catalana actual.

 

 

A les projeccions i activitats del festival els va acompanyar una exposició de pòsters de cinema de ciència-ficció clàssica, que incloïa cartells de títols com 2001: Una odissea de l’espai, Solaris o El planeta prohibit, amb versions procedents de França, Alemanya, Polònia, el Japó i altres països.

 

Jugar també és imaginar futurs

El matí de dissabte va estar dedicat als jocs de taula, en col·laboració amb l’associació Caldaus. Amb deu taules plenes durant tota la sessió, els participants van explorar universos com Arrakis, Coruscant o Mecatol Rex, demostrant que la ciència-ficció també es viu a través del joc compartit.

 

 

Un homenatge a la història del gènere

Un dels moments més especials del festival va ser la projecció de El hombre perseguido por un OVNI (1976) i l’homenatge al seu director, Juan Carlos Olaria. Considerada la primera pel·lícula de ciència-ficció catalana, la sessió va combinar humor, memòria i emoció.

 

 

El col·loqui posterior, amb el mateix Olaria, el director de fotografia Paco Marín Andreu i moderat per Jordi Izquierdo, va oferir una mirada privilegiada a una peça clau del nostre patrimoni cinematogràfic.

En aquest marc, Olaria va rebre la primera Lluna Honorífica del SciFi BCN, un reconeixement a tota una trajectòria dedicada al gènere.

 

 

Una competició que mira al món

Si hi havia un gran interrogant en aquesta primera edició, era la resposta a la convocatòria de curtmetratges. La resposta va superar totes les expectatives: 970 obres rebudes d’arreu del món.

D’aquest volum impressionant, el comitè de programació en va seleccionar 28, provinents de 12 països, que es van repartir en tres sessions. El resultat va ser una programació diversa i arriscada: de l’humor al terror, de l’animació a la imatge real, de peces ultracurtes a relats més extensos.

Algunes de les obres venien avalades per festivals com Sitges o Trieste; d’altres, venien de tot arreu del món per a trobar al SciFi BCN el seu primer públic. En tots els casos, la resposta va ser clara: sales plenes i una acollida entusiasta.

 

 

Palmarès

Com ja hem dit, es tractava d’una competició de curtmetratges, i per tant, el festival va atorgar multiples premis. El SciFi BCN 2026 va tenir l’honor de comptar com a membres del jurat amb Àlex Gorina, periodista i exdirector del Festival de Sitges; Isabel del Río, escriptora de ciència-ficció i fantasia i llibrera; i amb Marta Torres, periodista, crítica, i una de les fundadores de l’Editorial Hermenaute. A més, també va col.laborar amb nosaltres la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia, que va atorgar un dels premis.

Finalment, el palmarés va ser:

• Premi al Millor Curtmetratge (Jurat Oficial): Signal, de Emma Carré i Mathilde Parquet.
• Premi al Millor Curtmetratge Català (SCCFF): Ginoide, de Celia Galán.
• Premi del Públic: Ginoide, de Celia Galán.

 

 

Un segon homenatge imprescindible

Finalment, el festival va voler aprofitar la presència d’Àlex Gorina com a membre del Jurat Oficial per a retre homenatge a una de les persones que ha inspirat a més catalanes i catalans a estimar el cinema. La seva Lluna Honorífica tancava el cercle d’un festival que no només mira al futur, sinó que sap d’on ve.

 

Això només acaba de començar

El SciFi BCN 2026 ha estat molt més que una primera edició: ha estat una declaració d’intencions. Amb el suport del públic i la comunitat, el festival ja mira cap a una segona edició encara més ambiciosa.

 

 

Fins l'any que ve!